QOFL - Viure és canviar

Viure és canviar

Treure la clau de la bossa. Obrir la porta de casa, la llar. Respirar fons i entrar. Ara comença un nou canvi. Per a mi era tot nou, i per a ella, ara també. Espantada, recordant que va ser educada per a l’estabilitat i la rutina. I ara, de cop i volta tot era diferent.

 

L’impacte del canvi ara s’havia convertit en la seva realitat. Era millor acceptar la idea i integrar-se a la seva nova vida. Però va aparèixer la por. Si, aquesta joiosa emoció que apareix d’una manera estranya i ens costa gestionar.

 

“Què fem? Estic al teu costat, t’acompanyo en els teus canvis, perquè jo també canvio amb tu. Però necessito que entenguis què passa, com puc ajudar-te i el més important: pren-te aquest canvi com un desafiament per treure la millor versió de tu“.

 

Recordo aquesta encaixada de mans. Aquest somriure nerviós. I aquesta meravellosa afirmació: Ara, sí puc.

 

Ell, el seu entrenador d’orientació i mobilitat, li va donar les eines per adaptar-se, i aquestes es van transformar en les seves ales per volar i assolir els seus somnis.

 

I on va deixar la por? Ni la va deixar, ni la va oblidar, ni la va abandonar. Va aprendre a conviure amb ella, a acceptar-la. Va descobrir que sentir por no és dolent. I davant la por, tancava els ulls i repetia: “No deixis que la por sigui tan gran que t’impedeixi seguir endavant”.

El millor de tot ser-hi, al seu costat. Veure-la canviar, créixer, somiar i realitzar tot el que es proposa. Perquè veure no sempre és l’opció.

 

I si a partir d’ara aprofitem cadascun dels nostres sentits?

About Author

QualityMoments by Gemma B.

QualityMoments by Gemma B.

Para, observa, valora i sent. Descobreix la teva essència!

Related posts

Cal creure-hi... Sempre

Cal creure-hi… Sempre

Sabíem que el seu cos era allà, en aquella habitació. Però desconeixíem on era el seu cap. Ens reconeixia unes vegades, d’altres ens confonia amb gent que ni coneixíem. Sentia que caminava per un passeig marítim, que tornava a...

Leer más