Compartir la mateixa finestra

Sovint vam compartir la mateixa finestra. I cadascú de nosaltres vèiem el món diferent. Vam aprendre junts a escoltar més enllà del silenci. I passaven els minuts, les hores, els dies, les setmanes…

Per a tu, aquella finestra era un constant aprenentatge. Pel teu entorn era la desesperació. I per a mi es va convertir en el pont de comunicació amb tu.

Vaig descobrir que darrera hi havia un món que et feia por. No hi volies anar. No hi volies formar part. I jo, que venia d’aquell món, no ho entenia. Era conscient que hi havien injustícies. Però a tu et costava conviure amb elles. Què podíem fer plegats?

9 anys tenies i ja et semblava que la vida era cruel, injusta i amb falta de valors. No trobaves el teu lloc dintre d’un món amb tantes possibilitats.

Seguíem compartint la finestra, i ara, una idea esbojarrada va sorgir. Què passaria si creéssim el teu món a l’altra banda de la finestra? Dit i fet. Junts vam descriure, dibuixar i pintar el teu propi entorn ideal: el teu barri, l’escola, els carrers de la teva ciutat… Ja ho teníem tot.

 

“Ara em tocava a mi sorprendre’t cada dia”

 

I ara? Ara em tocava a mi sorprendre’t cada dia. Et feia tancar els ulls. Sortia a l’altra banda de la finestra i… Sorpresa! Cada dia un dibuix nou del teu món t’esperava a l’altra banda.

De sobte, la vida ens va regalar compartir somriures i rialles, amagats sota els silencis. Fins que un dia, acompanyada amb un grup d’amics et vaig fer el meu món. Vas mirar per la finestra i vas dir les teves primeres paraules: M’hi portes?

Tan sols necessitaves sentir que cada persona, sigui quina sigui la seva edat, veu el món de diferent manera. És important saber que el teu món pot ajudar a altres a ser millors.

Ara els silencis són cada vegada més curts i les anècdotes cada vegada més apassionants.

Ara ja han passat 6 anys. Seguim compartint els nostres moments darrera de la finestra. I hem après que el teu món i el meu poden conviure junts.

Per a tu, ara aquesta finestra és un marc de la realitat. Pel teu entorn és la via de la convivència. I per a mi s’ha convertit en el racó de les teves confidències.

About Author

QualityMoments by Gemma B.

QualityMoments by Gemma B.

Para, observa, valora i sent. Descobreix la teva essència!

Related posts

Cal creure-hi... Sempre

Cal creure-hi… Sempre

Sabíem que el seu cos era allà, en aquella habitació. Però desconeixíem on era el seu cap. Ens reconeixia unes vegades, d’altres ens confonia amb gent que ni coneixíem. Sentia que caminava per un passeig marítim, que tornava a...

Leer más