QOFL - Atrapat en el temps

Atrapat en el temps

Recordes la peli “Atrapat en el temps” (Harold Ramis, 1993) protagonitzada per Bill Murray i  Andie MacDowell? Allà van fer famós el Dia de la Marmota. Aquesta expressió, que es tracta d’una tradició popular a Estats Units i Canadà per a preveure quan arribarà la primavera, també serveix per definir la rutina: que tots els dies siguin idèntics.

 

Doncs així era cada dia de la seva vida. Fins que va aparèixer i va començar una vida d’aventures.

 

26 setmanes junts. Tu i ell. Cos a cos. Cor a cor. Pànic. Això és el que va sentir. S’ofegava. Va trencar a plorar. Remordiments de consciència. I es repetia constantment: “No he sabut cuidar-te com et mereixes”. La ment intentava treure-li la culpa, però l’ànima tenia més força.

 

De sobte tots els seus sentits es van aguditzar. Escoltava, veia i sentia més enllà. Impotència d’escoltar tots els plors. Impotència de tenir els braços buits. Tenia por. A mirar-lo. A no poder-lo abraçar. A acariciar-lo de manera subtil. A sentir la seva olor.

 

Lluita, si us plau. Viu!

 

Se li trencava el cor recordar les nits que els van separar. L’imaginava, allà, fràgil. I en el moment més important de la seva vida es va sentir inútil, prescindible i impotent. Va aprendre a decidir. Sota la pressió de la ràbia, la tristesa i la decepció. Enfadada amb el món. Sorpresa i també decebuda amb el seu entorn i la societat. Esperança. Va aprendre a ser forta. Va aprendre que la vida és un miracle.

 

8 setmanes després. Tu i ell. Sortiu per la porta gran. Junts.

About Author

QualityMoments by Gemma B.

QualityMoments by Gemma B.

Para, observa, valora i sent. Descobreix la teva essència!

Related posts

Cal creure-hi... Sempre

Cal creure-hi… Sempre

Sabíem que el seu cos era allà, en aquella habitació. Però desconeixíem on era el seu cap. Ens reconeixia unes vegades, d’altres ens confonia amb gent que ni coneixíem. Sentia que caminava per un passeig marítim, que tornava a...

Leer más